El Cercle de Belles Arts

El Cercle de Belles Arts de Lleida va néixer l'any 1947 amb la intenció de ser el catalitzador de la reactivació artística en la Lleida de postguerra. Va esdevenir, d'aquesta manera, una agrupació de persones amb interessos comuns dins el món de la cultura que es reunien sota un mateix sostre per dur a terme tot un seguit díactivitats de caire sociocultural: tertúlies, col·loquis, conferències, exposicions, concerts, teatre, etc.

cercle de belles arts

Reunió d'artistes al Cercle de Belles Arts

Al seu capdavant, en aquests moments inicials, hi va destacar la figura de Marià Gomà i Pujadas i els neguits de tot un seguit de joves artistes de l'època, inconformistes i àvids de nous coneixements: Josep Benseny, Leandre Cristòfol, Abad Gil i Charles Pardell entre altres. Des d'aquests orígens, el Cercle de Belles Arts va anar creixent fins a rebre, el 4 de febrer de 1947, el consentiment oficial per part del Governador Civil de l'època, Carrero Cejudo.

La primera ubicació de l'entitat va ser l'edifici de l'antic convent del Roser, al carrer Cavallers. I és també aquest el lloc on el Cercle va instal·lar l'Escola de Belles Arts, un centre de formació artística que volia recollir les inquietuds dels seus professors i fer-les arribar a tots els alumnes sensibles al dibuix i a la pintura. Gabino Larragiga va ser el primer director de l'Escola, que comptava amb dues branques: la de dibuix artístic, dirigida primer per Magí Serés i posteriorment, al 1948 i durant 15 anys, per Leandre Cristòfol, i la de dibuix lineal, dirigida per Manuel Méndez. L'any 1949, a aquestes dues modalitat, se'n va afegir una tercera, la de modelatge, de la mà de Jaume Perelló.

Juntament amb les classes de l'Escola, van aparèixer les exposicions d'art, sens dubte l'activitat que més repercussió tindrà en l'entitat. Es van realitzar mostres anuals dels alumnes de l'Escola de Belles Arts i, a més a més, exposicions d'artistes locals que, tot i la seva joventut, ja mostraven uns criteris que, anys més tard, els col·locaran al capdavant dels corrents artístics lleidatans. D'entre tots ells caldria destacar Josep Benseny, Leandre Cristòfol, Marià Gomà, Manel Niubó, Lluís Trepat, Roig Nadal, Mercadé, Tapiol, Ernest Ibáñez, Jaume Minguell i Roca Delpech entre molts d'altres

cercle de belles arts

Reunió d'artistes al Cercle de Belles Arts

En aquest període, també cal fer esment de les conferències i col·loquis i de les famoses tertúlies realitzades a les sales de l'entitat i agrupades sota el lema de "La veu de les Belles Arts", que van arribar a ocupar un programa homònim de debat a les emissores de Ràdio Lleida. Altres facetes del Cercle van ser les lectures de poemes, sobretot els recitals del Grup Mensaje, i els concerts de música amb els diferents comentaris d'experts com Josep Riera, Roig Nadal, Lluís Virgili, etc. Tampoc no podem oblidar la creació del primer cine club de Lleida, del qual van derivar les primeres crítiques cinematogràfiques, aparegudes a la revista Ciudad.

És important destacar que, des de l'any 1950 i fins al 1964, el Cercle de Belles Arts va convocar el premi de pintura Medalla Morera, en homenatge al pintor lleidatà Jaume Morera i Galicia, un guardó d'àmbit nacional que tenia per objectiu premiar el millor quadre de paisatge referent a les comarques lleidatanes.

A aquest premi s'hi van anar afegint altres guardons. En primer lloc, de l'any 1961 al 1970, i sota la presidència de Joan Manuel Nadal Gaya, la Medalla Maria Vilaltella, creada per estimular els pintors locals. L'any 1962, i en l'àmbit de la literatura, Joan Fernández Coll va concebre el Premi Urriza de Novel·la . Un any més tard, es va organitzar un concurs que premiava l'edifici més destacat de la ciutat, per les seves qualitats arquitectòniques i artístiques. Poc després, al 1964, es va convocar un altre premi dedicat al món de l'art, el Premi Indíbil. Més endavant, es va gestar el Marraco d'Or per premiar aquells lleidatans que amb el seu treball portaven el nom de Lleida arreu del món (van ser guardonats amb aquesta distinció personatges com ara Leandre Cristòfol, Joan Oró, Emili Pujol, Ramon Vilaltella, Francesc Pons, entre altres). I finalment, l'any 1969 es va crear el Concurs de Pintura Ràpida, premi que ha estat el de més duració i regularitat de l'entitat i que es manté actualment, això sí, amb un lleuger canvi, a més del premi, es fa durant dos o tres dies una Fira d'Art on participen artistes nacionals i estrangers.

urant la dècada dels seixanta, cal fer especial esment de l'any 1964, moment en què, com a reflex de l'activitat cultural de Cercle de Belles Arts, es va fundar el Grup Cogul. Els seus membres ñ Albert Coma Estadella, Àngel Jové, Ernest Ibáñez, Jaume Minguell, Víctor P. Pallarés i Albert Vivesñ van assumir el debat entre l'abstracció i la figuració que vivia en aquells moments l'ambient artístic de les terres de Ponent, i ho van fer apostant per l'informalisme. Aquest grup esdevindrà una referència històrica per l'art d'avantguarda lleidatà.

cercle de belles arts

Cap d'any al Cercle de Belles Arts. Anys 60's

Ja ben entrats als anys vuitanta, es va crear el Premi Nacional de Pintura (1985) que cada any ret homenatge a un artista lleidatà i és, sens dubte, el guardó més important, per la quantia econòmica dels premis, que organitza, encara avui en dia, el Cercle de Belles Arts. A final de la mateixa dècada, es va organitzar el Premi Marraco (1988), destinat a fomentar les arts i la cultura als centres penitenciaris de Catalunya i sud de França.

L'any 1990, i de la mà de Manel Garcia Sarramona, va néixer Arts, la primera revista de l'entitat. La trajectòria d'aquesta publicació va sofrir un canvi d'orientació a partir de l'any 1995, quan es va aplicar una renovació de la imatge i es va aprofundir en la diversitat i en l'obertura dels continguts. Ara per ara, i dirigida per Francesc Català, el Cercle ofereix a la ciutat dos números per any de la revista.

Actualment, i sota la presidència de Jaume Vilella i Motlló, el Cercle de Belles Arts intenta ressituar-se dins el panorama cultural lleidatà, tot recuperant una part del protagonisme perdut. La tasca resulta difícil ñla conjuntura social de la ciutat es troba a anys llum de l'existent a finals dels anys quarantañ però la política de diversificació cultural que s'intenta inculcar des de determinats sectors de l'entitat, i la lenta però progressiva incorporació de nous elements humans que semblen garantir el relleu generacional, donen, si més no, una oportunitat al Cercle de Belles Arts en els inicis d'aquest tercer mil·leni.

 

Tornar enrera «